divendres, 31 de juliol del 2015

JULIOL


Les coses, clares. -puntualitzà, en un murmuri quasi inintel·ligible.

No tenir por és saber-se de memòria el camí de tornada cap a la casella de sortida.

Considero mestre aquell qui, en comptes de tatxar-me, em subratlla.

Que en dos milímetres hi càpiga tant desig, condensat allà, en aquell espai aparentment tan breu.